SENSORDROID

Informacio

Descripció

El projecte SENSORDROID és un projecte de valorització que va estar parcialment finançat per una subvenció aconseguida a la convocatòria competitiva VALOR 2010 (AGAUR/ACC1Ó). El desenvolupament d’aquest projecte es realitza conjuntament amb la Unitat de Tecnologies d’Internet Ubiqües (UITU).

Aquest projecte té com a principal objectiu demostrar la viabilitat tècnica i comercial d’una plataforma de gestió domòtica mòbil i ubiqua, basada en telèfons mòbils comercials, que permet interactuar des de dins i fora de la llar tant amb electrodomèstics que ja disposen d’una mínima intel·ligència electrònica (ex: televisor, nevera o aire condicionat) com amb altres elements genèrics de la llar (ex: portes o persianes).

El sistema de control remot estarà basat en un dispositiu mòbil comercial (ex: HTC Hero), que permetrà controlar diferents elements d’una llar a través d’una interfície gràfica desenvolupada sobre un sistema operatiu obert (Android). L’usuari, que prèviament s’haurà instal·lat una aplicació al seu terminal mòbil mitjançant el Android Market, podrà interactuar amb els elements de la llar des de qualsevol lloc del món amb la connexió (GPRS/UMTS) que li ofereix el seu operador mòbil, i també ho podrà fer des de la seva pròpia llar sense utilitzar la xarxa de l’operador, bé mitjançant un enllaç directe amb els elements utilitzant tecnologia ZigBee/802.15.4, o bé mitjançant la xarxa WiFi de la llar. Per aconseguir aquesta comunicació, caldrà basar-nos en tecnologia prèviament desenvolupada a i2CAT, tant a nivell de node com a nivell de gateway, que permet la comunicació ZigBee i el traspàs de tecnologia a WiFi o Ethernet, amb optimitzacions de consum de bateria, capacitat multi salt, protocols d’encaminament d’informació adaptats a la topologia de xarxa particular i mida reduïda.

L’usuari d’aquest sistema podrà interactuar amb tots aquells dispositius que tingui integrats al sistema, en temps real, permetent no només obtenir-ne informació (per exemple: alarmes de nevera oberta, consum d’un endoll en particular de la llar, etc.) sinó a més a més actuar sobre aquests elements i configurar accions automàtiques (per exemple: tancar les cortines si la temperatura interior supera un llindar o tancar els llums si l’usuari els ha deixat encesos).

SensorDROID

Amb el suport del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

Innovació

És dins l’àmbit de la domòtica on les xarxes de sensors tenen una funcionalitat més atractiva de cara a l’usuari final. Els sensor ens donen l’oportunitat de poder tenir un coneixement i un control dels petits electrodomèstics o dispositius de la llar, i per tant, existeix la idea de poder controlar-los i poder interactuar amb ells des de qualsevol punt dins la pròpia casa o fins i tot, des de fora d’aquesta.

Actualment, alguns proveïdors ens ofereixen el poder integrar diversos controls remots de diferents electrodomèstics d’un mateix estil, com per exemple accedir a les funcions del vídeo, DVD o la televisió d’una mateixa marca amb el mateix control remot. Però, tot i així, ens plantegem aconseguir, en un mateix dispositiu, el control d’aparells d’àmbits diferents, accedir a la seva informació i poder interaccionar amb ells segons els nostres interessos. També, el poder convertir electrodomèstic que ja formen part de la nostre llar, en dispositius domòtics totalment integrats a aquesta solució. El projecte té com a principal objectiu desenvolupar un comandament remot universal basat en dispositius mòbils comercials tant per electrodomèstics com per elements genèrics de la nostra llar (portes, persianes, etc.) i interactuar amb aquests, tant si estem dins la llar com si no.

Imaginem l’escenari d’una llar on podem tenir-hi un sensor de temperatura que ens indica en tot moment el valor real de la mesura o un sistema de sensors que detecten l’estat de les persianes d’una habitació i ens permeten interactuar amb elles pujant-les o baixant-les des del nostre terminal mòbil. És aquest qui pot mostrar-nos les dades de la temperatura i l’usuari decideix si ha de baixar o no les persianes de l’habitació. La llar pot disposar de diferents sensors de control d’electrodomèstics existents per controlar, per exemple, si la porta de la nevera és oberta durant més d’un cert temps.

El projecte finalitzarà amb la realització d’una prova pilot on es veurà la interacció entre terminal mòbil i dispositius sensors/actuadors. Es comprovarà que dins el sistema poden integrar-se electrodomèstics que ja existeixen al mercat i que disposen de connexió ZigBee (IEEE 802.15.4), tal i com ens mostra ZigBee Alliance, amb dispositius que no ofereixen aquesta connectivitat i que haurem d’interposar un element hardware específic per poder interactuar amb aquest. Tots els dispositius han de poder comunicar-se correctament i compartir el mateix tipus de dades i format. El projecte tindrà unes primeres validacions de funcionalitat en un entorn de laboratori, comprovant cadascun dels elements dins un entorn controlat i després un període de proves en un entorn real. Utilitzarem les pròpies oficines d’i2CAT per dur a terme les demostracions i validar la funcionalitat del nostre producte.

Beneficis

En els darrers anys hem experimentat un gran creixement en el nombre i tipus de dispositius de control remot que utilitzem a la nostra vida quotidiana. Fa uns anys els comandaments de TV per infrarojos eren els únics dispositius de control remot a les nostres llars, mentre que ara ens quedem sense dits de la mà si volem comptabilitzar tots els dispositius que podem controlar remotament a la nostra casa: la TV, la cadena de música, l’equip de l’aire condicionat, el reproductor de DVD, la càmera digital, el Home Cinema, el receptor de satèl·lit, la porta del garatge, l'alarma, les persianes, etc.

Tot i aquesta evolució de les necessitats de control remot, la majoria d’aquests comandaments a dia d’avui continuen treballant per infrarojos, una tecnologia que va ser creada fa més de 30 anys. I tot i que en els darrers anys s’han realitzat proves amb noves tecnologies inalàmbriques (p.e. Wi-Fi, Bluetooth), aquestes no han acabat de satisfer els requeriments necessaris en el camp de la domòtica, degut a que les arquitectures i protocols d’aquestes tecnologies no van ser pensades per donar resposta a aquestes necessitats / aplicacions en el moment que van ser creades posteriorment.

L’aparició del protocol Zigbee (basat en l’estàndard 802.15.4), i més concretament la seva especificació RF4CE publicada el març de 2009 per l’associació de la Zigbee Alliance (http://www.zigbee.org/About/OurMission.aspx), ha obert la porta a un nou conjunt de capacitats per a les aplicacions de control remot en el camp de la domòtica. Zigbee és un protocol per a comunicacions inalàmbriques que permet interactuar amb dispositius d’una forma més ràpida, més fiable i més flexible, sense tenir restriccions de línia de visió com les que presenten les tecnologies d’infraroig, i permetent un major abast de distància.

Tanmateix, la comunicació bidireccional amb els dispositius que ofereix el protocol Zigbee permet desenvolupar noves interaccions amb els dispositius, com ara:

  • Descarregar informació: lectura de dades de consum, descàrrega d’informació de la programació de la TV, informació d’estat, etc
  • Obtenir dades de localització
  • Establir comunicació directa entre diferents dispositius
  • Actualització software dels dispositius de forma inalàmbrica
Entitats

       

Duració: 
12/2010 a 11/2012
Finançament: 
AGAUR
Pressupost: 
98.600 €