Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

La Carmen Delgado i l’Andra Blaga són investigadores en el grup Sistemes Dirigits per IA d’i2CAT. La Carmen va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions i va cursar un màster en Enginyeria Biomèdica i, posteriorment, un doctorat que va finalitzar el 2018. Actualment, és líder de la línia de recerca Integrated Sensing and Communications (ISAC) en el centre català. L’Andra, que forma part del personal d’i2CAT com a investigadora predoctoral, va acabar el 2022 el grau en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació i després va cursar un màster en Tecnologies de Telecomunicació Avançades (MATT) a la Universitat Politècnica de Catalunya.

En aquesta entrevista reflexionen sobre el seu pas per la universitat, la seva incorporació al mercat laboral, els seus referents femenins i els passos que s’estan fent per combatre la bretxa de gènere que segueix molt present en el sector TIC.

Què us va empènyer a estudiar una carrera tècnica?

Andra Blaga: Principalment, les sortides laborals que ofereix el sector tecnològic, així com la meva curiositat pel món digital i la meva formació en el batxillerat tecnològic, que em va permetre veure el que m’agradava i en el que destacava.

Carmen Delgado: Des de petita m’ha fascinat entendre com funcionen les coses i trobar solucions a problemes del món real. A l’institut m’apassionaven les matemàtiques, la física i la tecnologia, per la qual cosa sempre vaig saber que el meu camí estaria en les ciències o l’enginyeria. Finalment, vaig optar per Enginyeria de Telecomunicacions, ja que en aquell moment tenia excel·lents sortides laborals. Es deia fins i tot que les empreses contractaven els estudiants abans que acabessin la carrera.

Quina era la realitat que us vau trobar a l’aula de la facultat pel que fa a gènere de l’alumnat i què va suposar aquesta realitat per a vosaltres?

A.B.: En el meu grau, d’unes 40 persones per classe, només 5 o 6 érem dones. Tot i que no em va afectar negativament ni em va suposar un impediment per integrar-me o desenvolupar els meus estudis, sí que vaig notar la baixa representació femenina en el camp. Tanmateix, em vaig portar bé amb tots els companys, independentment del gènere.

C.D.: A la facultat, el percentatge de dones era notablement baix. Això no va ser cap sorpresa, era una cosa que ja esperava, perquè a l’institut es veia cap a quines branques s’orientava cada perfil. Per això, no em va suposar cap problema. Al final, t’has d’adaptar a les circumstàncies de cada moment. Tot i que l’ambient amb els companys era molt bo, sí que és cert que entre les poques noies que hi érem vam fer pinya per donar-nos suport i, avui dia, seguim molt unides.

Vau tenir referents de dones tecnòlogues abans i durant la carrera?

A.B.: No, no vaig tenir referents clars en aquell moment. Però, a mesura que avançava en la meva carrera, vaig ser conscient de la importància de visibilitzar més dones en l’àmbit de la tecnologia.

C.D.: Abans d’entrar a la universitat, no. En aquell moment, la visibilitat de les dones en ciència i tecnologia no era com ara. No obstant això, durant la carrera, vaig conèixer la història d’Hedy Lamarr i em va impactar profundament. La seva història em va resultar encara més fascinant que la d’altres científics, potser perquè era una dona en un àmbit dominat pels homes.

Qui són les vostres referents avui dia?

A.B.: Considero a la Sara García Alonso, la primera astronauta dona espanyola, com una referent. La seva trajectòria m’inspira a continuar perseguint els meus somnis, superant les barreres de gènere en camps tradicionalment dominats pels homes. Em motiva a pensar que, algun dia, també podré ser la primera dona a aconseguir alguna cosa significativa en el meu camp. A més, vinc d’una família en què les dones han estat les que han tirat endavant i han demostrat una gran fortalesa, cosa que reforça encara més la meva determinació de seguir aquest camí.

C.D.: Cada dia admiro més totes les dones que han lluitat per fer la ciència i la tecnologia més accessibles per a nosaltres, aquelles que van treballar incansablement sense reconeixement i a les quals, simplement per ser dones, se’ls van negar oportunitats. No obstant això, tot i que hem avançat molt, encara queda camí per recórrer. El fet que continuem necessitant aquest tipus d’iniciatives de visibilització demostra que la lluita continua.

Com projectàveu el vostre futur professional en el moment en què estudiàveu?

A.B.: Sabia que la carrera seria desafiant, però també molt gratificant, ja que ofereix moltes oportunitats laborals i una bona remuneració. La meva projecció estava orientada a aconseguir estabilitat professional i econòmica.

C.D.: Sempre m’ha atret la docència, però durant la carrera m’imaginava treballant en una gran multinacional de telecomunicacions. No obstant això, el meu projecte de fi de carrera, dins d’un projecte de recerca europeu, va canviar la meva perspectiva. Vaig descobrir que el que realment m’apassionava era la recerca i vaig decidir intentar-ho en el món acadèmic, encara que sabia que no seria un camí fàcil.

Pensant en el vostre pas per la universitat i incorporació al món laboral, vau percebre alguna discriminació o dificultat per raó de gènere?

A.B.: No, personalment no vaig experimentar discriminació en la meva formació universitària ni en la meva inserció laboral. Em vaig sentir respectada i valorada en tots els espais on vaig treballar o estudiar.

C.D.: Afortunadament, en el meu cas no he patit discriminació ni a la universitat ni en l’àmbit laboral. No obstant això, sí que he presenciat situacions injustes cap a altres dones per raó de gènere, encara que afortunadament no són la norma.

Creieu que hi ha hagut avenços significatius en els darrers anys per tancar la bretxa de gènere al sector tecnològic? A les universitats, els centres de recerca…

A.B.: Definitivament, hi ha hagut avenços, especialment amb iniciatives i programes que busquen fomentar la inclusió de les dones en professions tecnològiques. A Catalunya, per exemple, segons el darrer informe ‘Dones a les TIC’ de l’Observatori de la Igualtat de Gènere (Institut Català de les Dones), les dones representen el 34% de l’ocupació total del sector TIC. És una millora perquè és la xifra més alta dels darrers set anys, però, per altra banda, la presència femenina en estudis universitaris i d’FP vinculats a la tecnologia és menor al 10%. A poc a poc estem aconseguint una major igualtat al sector, però queda molt per fer.

C.D.: Sens dubte. Quan estudiava a la universitat, no existia el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència (11F), i crec que és una gran iniciativa per visibilitzar el nostre paper en la tecnologia i la investigació. Tant de bo en el futur no calgui celebrar aquest dia perquè la igualtat ja sigui una realitat, però fins aleshores, aquestes accions continuen sent essencials. A més, la inclusió de la perspectiva de gènere a les beques i projectes no només ajuda a reduir la bretxa, sinó que obliga les organitzacions a reflexionar sobre les seves pròpies xifres i a implementar accions concretes per millorar l’equitat.

De quina manera creieu que contribueix la perspectiva femenina al desenvolupament de projectes de recerca a l’àmbit tècnic?

A.B.: Crec que la perspectiva femenina aporta diversitat d‟enfocaments, més creativitat i sensibilitat al‟hora d‟abordar problemes i dissenyar solucions. Les investigacions poden enriquir-se en integrar diferents punts de vista, fet que condueix a projectes més complets i adaptats a una varietat de necessitats.

C.D.: La diversitat als equips de recerca és clau per generar solucions més innovadores i inclusives. La perspectiva femenina aporta noves maneres d’abordar problemes, experiències diferents i una sensibilitat més gran cap a certs aspectes del disseny tecnològic, com l’accessibilitat i l’ètica. A més, comptar amb dones en projectes científics ajuda a crear referents i a inspirar futures generacions.

Què li diríeu a una nena que està pensant a estudiar una carrera tècnica o tecnològica?

A.B.: Li diria que no tingui por de seguir les seves passions, que no es deixi influenciar per estereotips de gènere i que, si li interessa el món de la tecnologia, pot ser una gran professional. La tecnologia està al servei de tothom i necessitem veus diverses per fer-la més inclusiva i accessible.

C.D.: Que hi vagi sense dubtar-ho! A la Carmen que estava indecisa sobre què estudiar, li diria que s’hi llanci, que si alguna cosa l’apassiona, ha d’anar a buscar-la. Som capaces d’aconseguir tot el que ens proposem, i encara més quan ens mou la passió. A més, avui dia hi ha més suport i xarxes per a dones en STEM, i moltes científiques estan visibilitzant la seva feina i fent divulgació a les xarxes socials, ajudant a trencar estereotips.